Amics de la Sarsuela de Gràcia 

Introducciò a la sarsuela catalana

 

La sarsuela va arribar a ser important per als creadors catalans ja des de mitjan segle XIX, quan van començar a sorgir els primers exemples locals del gènere, obres més aviat romàntiques que van veure la llum en diversos teatres barcelonins escrites tant en castellà com en català.

L'escola va acabar de cimentar-se molt abans de la Guerra Civil, també abonada per aquest «Teatre Líric Català» que va prendre cos al començament del segle XX a l'ombra del modernisme. L'antecedent històric està en «Setze Jutges», obra bilingüe amb música de Joan Sariols que va pujar a les taules del Teatre del Liceu en 1858 obrint un camí que seguirien després obres com «L´Aplec del Remei», de Clavé, un gènere que es va ser desenvolupant en paral·lel a l'òpera catalana i al teatre català, tenint en «L´Esquella de la Torratxa», de Pitarra, un exemple paradigmàtic.

En dècades successives el Teatre del Liceu va participar d'aquesta florida zarzuelístico estrenant obres com «El Juramento» o «El Barberillo de Lavapiés», les que compartien cartellera amb altres d'autèntic sabor català com «Els Pescadors de Sant Pol» o «Els Estudiants de Cervera>.Però és que la història de la sarsuela a Catalunya no s'acaba en 1880; en aquests anys el gènere tan sols estava despertant. Més tard arribarien sainets costumistes i paròdies de les sarsueles castellanes, títols que no cessaven de programar-se en diversos teatres barcelonins. La irrupció del modernisme i, amb ell, del ja citat teatre líric impulsat per personalitats com Adrià Gual, Joaquim Pena, Enric Morera o Enric Granados. I les iniciatives se succeïen, perquè títols com «El Comte Arnau» o «La Santa Espina» d'on prové la sardana del mateix nom, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera veurien la llum per aquell temps. El «Teatre Líric Català», com a Morera ho va cridar a la seva seu del Tívoli, és un dels grans perdedors en aquesta història d'oblit sistemàtic. Els teatres del Paral·lel també es van omplir de sarsuela, especialment en els anys 20 i 30, quan molts títols s'estrenaven abans a Barcelona que a Madrid com és el cas de les creacions de Sorozábal «Katiuska», «Black el Payaso», «La Eterna Canción» o «La Tavernera del Puerto». Martínez Valls donaria a conèixer en aquests anys dos de les seves obres mestres, «Cançó d´Amor i de Guerra» i «La Legió d´Honor».

 

Amics de la Sarsuela de Gràcia

Grup Líric de Club Helena - Barcelona